dissabte, 25 d’abril de 2009

UniDiversitats!



Vuenosairez (m'agrada aquesta denominació de la ciutat, algú sap si puc canviar el nom del meu perfil?) compta amb una gran quantitat d'universitats privades: UB (la meua, un edifici de 20 plantes, B de Belgrano, Barrio alto de la capital), UP, USAL, UCA, UAI, UK, UMS, ... i només una pública: UBA. I en què es diferencien? Doncs en el terreny acadèmic no tenen ni punt de comparació, la pública concentra els millors professionals en totes les matèries (a cas, no hauria de ser així?), la investigació, la gratuïtat en l'accés i en tot el període universitari, la serietat aplicada al coneixement, la multidisciplinarietat com a forma d'entendre l'aprenentatge, una vida universitària marcada per la crítica social, político-econòmica i cultural del la realitat que viu el país i la ciutat ... aquestos són els pro, i els contra? Tenen un sistema on l'assistència és obligatòria (un 80% de les hores lectives per poder fer els exàmens parcials, q si bé podria ser un contra també és un pro, ja que l'oferta de torns de matí, tarda i nit possibilita que els estudiants puguen treballar i estudiar al mateix temps), un sistema d'avaluació molt estricte que no acaba de ser molt eficient i que fa que la gent gaste 6, 7, 8, 9 i fins i tot 10 anys de la seua vida estudiant a la universitat, unes instal·lacions de fa 40 anys sense recursos materials (hi ha classes que només compten amb 30 seients i la gent ha de prendre apunts seguda al terra)...

Fa uns dies vaig anar a una fira del llibre independent i alternatiu (FLIA), quelcom paregut a la fira alternativa de València, de funcionament assembleari, i que ocupava (literalment) els espais de la facultat de ciències socials de la UBA. En les fotos podreu vore que aquesta va ser la meua primera impressió d'aquesta universitat, com un centre social okupat (com el tacheles berlinés) pels de la FLIA, però preguntant als meus coneguts argentins vaig saber que la Universitat cedia els espais als moviments socials i als col·lectius actius perquè facen els seus actes i reivindicacions. Aquest és un exemple de com la UBA no viu al marge de la societat, de com n'està d'implicada en les mobilitzacions d'una part important de la població (potser també de les minories, però a cas les minories no mereixen una atenció de les seues reivindicacions? A cas, una reivindicació social feta de forma pacífica no mereix que siga escoltada?). La UBA és una universitat de la que qualsevol argentí n'està orgullós ja que té aquestes característiques (bones i dolentes) que la fan diferent a qualsevol privada (les dolentes fan que la gent busque els títols pagant -de vegades tot el sou d'un treball precari, impossibilitant l'emancipació dels joves- per una educació on el coneixement està desvalorat, l'aplicabilitat n'és l'objectiu essencial i on l'ideologia de “así son las cosas y no hay vuelta atras!” que elimina la innovació, la investigació permetent la reproducció dels models socials sense reflexió i crítica prèvia).


La UBA em pareix un bon exemple de lo que hauria de ser una universitat pública. Potser té coses que no funcionen bé, però potser eixes coses són solucionables de forma que tots els actors social implicats puguen dir la seua. També esta universitat està situada en un context que no és el de l'Estat Espanyol però que potser no siga tan diferent (esperem a vore com avança la crisi? Ací ja porten uns quants anys d'avantatge!)

No sé, són reflexions que em venen al cap, un mes i pico després de les mogudes repressives al moviment antibolonya a Barcelona (ja ho sé que potser és tard, però jo sóc així) i tenint altres exemples per fer comparació intercultural. Potser Vuenosariez no és comparable a Bearcelona. Potser.


Vinga besets, ja vos aniré contant (ÀNIMS per als lluitadors per una universitat pública i de qualitat!)


PD: per què la universitat de Bearcelona té convenis internacionals amb universitats privades de dubtosa qualitat acadèmica?



3 comentaris:

  1. Por fin algo que te conmueve intelectualmente por allí y que demuestra que hay acción en el pensar y no sólo disertaciones encerradas en el discurso. Me ha gustado mucho este microartículo aunque no nos gusten los periodistas ;) Un abrazo Lluis. A ver si te puede colar en algunos territorios que no sean papilla insípida para estudiantes extranjeros que los vuelvan más ignorantes acerca del terreno sobre el que pasan sin tocarlo.

    ResponSuprimeix
  2. he rebut la postal, i m'ha conmogut no saps de quina manera... em recorda un formiguetjar passat, i si, també em provoca una enveja (insana, com totes les enveges) que hauré de superar amb un viatget, eh??!! disfruta molt el que et queda, i actualitza el blog (ja se que de vegades és impossible, altres difícil, i altres, sencillament, no ve bé...) per mantindre'ns informats.

    molts besets des dels Andes Millarencos.

    ResponSuprimeix