dimarts, 24 de març de 2009

24 de març dia dels drets humans















hola! avui a l'argentina és dia festiu... per què?

perquè avui fa 33 anys que el general Videla va perpretar l'últim colp d'estat que va deixar un balanç de 30mil desapareguts i una ferida oberta entre els argentins que no es comença a tancar fins ara.

hui he anat a l'ESMA (escuela de mecánica de la armada) on la Fundació Madres de la Plaza de Mayo han obert un Espai Cultural dedicat als fills que van desaparèixer durant els anys de la dictadura, on fer activitats i actes perquè diuen que estan cansades de patir, que volen construir un futur al mateix lloc on els "milicos" van torturar i segrestar els seus fills. Perquè és en aquell lloc on els desapareguts són presents.

Així doncs, l'acte de hui era la cloenda de la semana de Jornadas de Pasión y Lucha i feien una obra de teatre, un concert de música dintre del festival de la cançó social i, com no, un parlament de la líder de les Madres: Hebe de Bonafini; que jo la vaig poder vore en València, ja fa uns anys que vingué a la universitat per presentar un dels projectes que tenien en marxa, la creació d'una universitat popular (un altre dia vos conte el tema de les universitats perquè és també curiós).


Total, que l'acte ha sigut molt interessant, hi havia un fum de gent: famílies senceres, joves, sindicalistes, batucades, banderes... (de sobte m'he enrecordat de moltes de les mogudes que he assitit amb els amics i la família).

per a més info: madres.org i per què veieu que açò també ens toca de prop...

ale besets...

diumenge, 22 de març de 2009

“No se da cambio, por favor pagá con monedas!”















Aquesta és una de les contradiccions més flagrant d'aquest ciutat que es diu moderna i europea. Si bé, les autoritats s'esmeren en intentar que la gent gaste monedes, no són fàcils d'aconseguir...

Amb frases com aquesta que penja de sota del cartell del quiosc d'enfront de l'hostal, però també a la cafeteria de la universitat, al locutori on compre les targetes per recarregar el mòbil, al “subte” per comprar el bitllet de metro (per a evitar això les autoritats del transport ja han inventat un sistema per evitar retornar monedes, el “monedero”, el bitllet de tarja magnètica que podem usar des de gener a la ciutat de València o la oyster card londinenca), al “xino” on compre tot allò que no he pogut comprar abans al supermercat, al “colectivo” o òmnibus i comerços varis...

El tema de les monedes és un tema que d'entrada pareix ridícul perquè a occident no li dónem importància a tindre més o menys euros en moneda, però que ací es torna importantíssim, jo diria que essencial ja que sense monedes la vida resulta una mica complicada. Per exemple, els autobusos d'ací funcionen només amb monedes... els senyors conductors només realitzen tasques de la conducció, el “manejo del colectivo”, i per a que tots els viatgers paguen el que és just (resulta que ací els bitllets tenen tarifes diferents depenent de la destinació que tu vages: el mínim són 1peso i 10centavos i el màxim que jo conec són 1peso amb 25centavos -algo més de 25 cèntims d'euro, aproximadament, feu vosaltres el càlcul-) els conductors marquen les tarifes apretant un botó que dóna l'ordre a la màquina que tenen darrere seu i és aquesta la que et dóna el bitllet una vegada has introduït les monedes que calguen. Així doncs, si no tens monedes el conductor no te'n donarà i per tant no podràs viatjar en colectivo. A més, sobre tot a les nits, cal que portes algunes monedes de més, no només el preu exacte ja que com q has d'introduir-les a una màquina, aquesta pot no reconéixer-les i per tant, no poder viatjar...

I per què existeix aquest problema de les monedes? I el que és més interessant? Per què el govern no pren mesures? Quins interessos poden haver darrere?

Doncs bé, pel que m'han contat hi ha dos teories que poden explicar aquest fet i d'elles s'entreveuen els interessos que poden fer que aquest problema quotidià no es resolga:
a)hi ha qui parla de l'existència d'una màfia, orquestrada per les mateixes empreses de transports (ja que ací a Buenos Aires hi ha al voltant de 300 línies de colectivo repartides en almenys 80 empreses diferents) que s'encarregaria d'ajuntar les monedes per fondre-les i garantir el tràfic de metalls amb els països fronterers...
b)la segona teoria també té finalitats poc lícites i seria la que mantenir un mercat negre de monedes, els beneficis del qual resulten importants ja que, segons el meu informant (ja semble un antropòleg de veres), al mercat negre et venen 100 pesos de monedes per 120 pesos en bitllets!

Per acabar el tema, donaré pistes de com aconseguir monedes als que em lligen i pensen vindre a l'Argentina: comprant caramels, cigarrets, segells i qualsevol altra cosa menor de 2pesos (que ací és el bitllet més petit i super nombrós) i en aquest no desistir, ja que en molts comerços no et venen res i no tens canvi, si compres una aigua o cervesa, pegar un glop abans de demanar que et cobren, pagar al subte (que costa 1'10pesos) sempre amb un bitllet de dos pesos i els 20 cèntims perquè et tornen algo, fer tractes amb els que demanen per tal de canviar-los monedes per bitllets (esta opció jo l'he practicat amb els joves que fan malabars als semàfors i parcs que em donen més bon rotllo)...

b7s

dijous, 19 de març de 2009

Passat i present de Buenos Aires, de la vida horitzontal a la Ciutat Vertical.

Ei xiquets, Buenos aires i l'àrea metropolitana que ací s'anomena com el Gran Buenos Aires (GBA), i de la qual la capital no és la mateixa Buenos Aires, sinó La Plata, una ciutat al sud (a 45 minuts del centre de Bs As -abreviatura molt utilitzada- en transport públic); té una població de 18 milions de persones i la seua superfície és d'una grandària igual a tot l'Estat Espanyol.

Doncs bé, BsAs va tindre un passat basat en la horitzontalitat ja que l'arquitectura que els francesos, italians i anglesos van portar a principis i mitjans del s.XX era construir edificis baixos, de com a molt 4 plantes, amb sostres alts, de fet, als barris antics com San Telmo (foto de baix) abunden les edificacions o cases amb planta baixa i primer pis, i als voltants de la Plaça de Mayo, on es situen la majoria de ministeris i edificis governamentals, les edificacions són semblants als palaus de tres altures del centre de València.

Va ser, posteriorment amb les migracions que es van produir durant la segona meitat del segle XX (penseu en els edificis construïts pels anys 60 i 70 en el nostre país) i aquesta ciutat no va ser menys... així, les noves construccions anaren borrant la fisonomia d'aquesta ciutat i transformant-la en com es coneix avui, si fem una ullada a un carrer qualsevol observem com es conjuguen torres de pisos i oficines al costat d'un caseta de dos plantes contigua a un palauet de 3 plantes o un gratacels de vint plantes o una casa de només una planta i terrassa.

A més, la creació de nous barris com el de Puerto Madero (a la foto de baix) o la remodelació d'altres barris ja existents segueixen aquesta filosofia edificadora: gratacels i torres de pisos poblen ara la ciutat i a la vegada resignifiquen les formes de vida, si abans el palau era la forma de representació social, ara és la macro-torre de més de 20 plantes, amb totes les vivendes homogeneïtzades. Així doncs, ara els poderosos es concentren en les zones on més blocs de pisos hi ha: Puerto Madero i els Barris del Nord (Recoleta, Belgrano, Palermo Hollywood) però també a les zones costaneres del Gran Buenos Aires com Mar del Plata a unes tres horetes de la capital (i que els espanyols la coneixen com la Benidorm d'argentina) així com les ciutats de la zona oest de Buenos Aires.

hola!

hola! qué onda?

ací comença la meua experiència bloggera... per fi m'he decidit per un nom, un format i u espai obert a tothom que vulga participar deixant el seu comentari.

Aquest blog serà com una bitácola, un llibre on s'apunten els fets que es van succeïnt durant un viatge... i quin viatge? doncs la meua experiència en el programa de mobilitat internacional de la universitat.

així doncs arrenca l'aventura bloggera i porteña...


(porteña fa referència a la ciutat de Buenos Aires)

besets.